LA FAMÍLIA

És la forma més important de comunitat ja que es produeix una transmisió cultural i de riqueses.

Totes les societats tenen estrucutra de families, però és diversa arreu del món.

Les quatre funcions fonamentals de la família són: la sexual, la de procreació, la socialitzadora, la cooperativa i l'econòmica.

EL MATRIMONI

És la relació estable de cohabitació sexual i domiciliar entre un home i una dona (o actualment entre persones del mateix sexe.)

Normalment perquè aquest es produeixi cal un acte ritual, un casament, que pot ser religiós o no.

A la nostra societat, el ritual sol funcionar així:

-És mecessita un vestit especial.

-Hi assisteixen convidats relacionats amb la parella.

-S'ofereixen alguns regals per a prosperar la parella.

-S'ultitiza durant gran part de la cerimònia una música característica.

-El pare de la nuvia l'entrega al nuvi.

-La parella s'intercanvien dos anells en forma de lligams entre ells.

-Després de la cerimònia s'ofereix un gran banquet als convidats.

-La nit de la cerimònia se sol consumar el matrimoni.

-Finalment, dies després de la serimònia es realitza un viatje íntim entre la parella.

En altres cultures el ritual pot variar. Que no hi hagi ritual no afecta a la legitimitat de la procreació ni a la validació jurídica però provoca un desencaix per a la resta de la comunitat.

El matrimoni comporta:

-Relació sexual.

-Divisió del treball domèstic.

-Transmissió de l'status.

-Nous lligams.

-Procreació.

FORMES DE MATRIMONI

-Monogàmia: Només existeix la relació entre dos conjuges.

-Poligàmia: Un cònjuge pot tenir més d'un cònjuge.

  -Poligínia: Marit amb més d'una esposa.

  -Poliàndria: Esposa amb més d'un marit.

El cas més freqüent és la poligàmia, però a la nostra societat és la monogàmia.

Normalment quant major és el número d'esposes, més alt és l'status d'un individu.

LA FAMÍLIA NUCLEAR

La família nuclear es limita a les relacions del pare, la mare i els fills. Els fills poden ser adoptius.

L'estructura de poder de les famílies nuclears pot tenir diverses formes:

-Patriarcat: el marit pren les decisions.

-Matriarcat: la muller pren les decisions.

Actualment, en la nostra societat s'està buscan el camí cap a un poder igualitari entre la dona i l'home.

LA LLIURE ELECCIÓ

La lliure elecció és la tria voluntària del cònjuge, cosa que és relativament modern a la societat actual. A la major part de la Terra, el matrimoni és concertat, per motius econòmics, socials i polítics.

EL DIVORCI

El divorci és la revocació matrimonial sense la mort d'un dels cònjuges, reconeguda per les institucions jurídiques.

Les causals de divorci poden ser moltes, però en la majoria dels casos es tracta de problemes de convivència dels integrants de la parella, ja sigui per la relació entre ells o per factors externs a la parella.

SOCIALITZACIÓ

És un procés mitjançant el qual l'individu és incorporat a a cultura de la seva societat com a membre constitutiu. En definitiva, es tracta d'una sèrie d'aprenentatges que l'individu plasmarà a la seva conducta.

La socialització és especialment intensa durant els primers anys de vida, tot i que les idees, creences i aprenentatges poden anar canviant durant la resta de la vida d'un individu, ja que aquesta dura tota la vida.

El principal agent socialitzador seria la família, amb qui l'ndividu passa quasi exclusivament els seus primers anys de vida. Seguidament entraria en joc l'escola i posteriorment el món laboral i les agrupacions de tota mena. Últimament, però, un nou factor està socialitzant a milions d'individus, a vegades fins i tot més que els pares: la televisió.

Per socialitzar un individu calen una classe de càstigs i recompenses. Així, quan l'individu fa una bona acció en l'àmbit de la societat on viu, se li ha de donar una recompensa, que no necessàriament ha de ser material, sino més aviat emocional i quan fa una mala acció, un càstig, que no ha de ser físic, sino sentit.

Diversitat cultural. Etnocentrisme

Etnocentrisme és l'acte d'entendre, jutjar o avaluar un altre grup ètnic i/o cultura i/o grup social d'acord amb els estàndards i valors de la cultura o grup propis. També sol tenir el significat "a priori" de considerar llur grup superior als altres grups. Hi ha qui utilitza altres complements pel terme etnocentrisme i que l'allunyen de la definició que n'és pròpia:

• "Etnocentrisme religiós": per referir-se al pensament que la pròpia creença religiosa es superior a les altres i, sovint, que les altres són faltes o dolentes.
• "Etnocentrisme invertit": considerar la pròpia cultura o grup ètnic com a inferior a altres i que resulta un obstacle per a la prosperitat o el desenvolupament personal.
• Altres: lingüístic, educacional, etnocentrisme temporal o històric.

L'etnocentrisme potser un mecanisme que creï afecte, lleialtat o emocions cap a aquest grup, i se'n destaquen tota mena d'atributs per tal de sentir-se'n orgullós. Però també pot provocar exclusió, sobretot en temps de crisi econòmica es busca la figura del cap de turc, tenir un enemic comú uneix el grup; llavors l'etnocentrisme acostuma a crear estereotips negatius dels altres grups i pot anar acompanyat de racisme i/o xenofòbia, discriminació, prejudicis, segregació. Un posicionament filosòfic a la consideració de "superioritat" en l'etnocentrisme és el relativisme cultural.

Formes d'etnocentrisme són:

• Eurocentrisme, que fa a la mirada del món a partir de l'experiència europea occidental.

Tolerància

La tolerància social és la disposició a admetre que els altres pensin o actuïn diferentment d'altres. Una acció tolerant ha de comportar una actitud oberta, capaç d'acceptar les diferències i de saber conviure en la discrepància i una actitud dialogant i transigent, que sap escoltar i és capaç d'arribar a una entesa, cedint en unes coses per obtenir-ne d'altres, sense encasellar-se en les pròpies posicions.
 

CULTURA I VALORS

La cultura és un complex que inclou coneixements, creences, arts, moral, lleis, usos i altres capacitats i csotums adquirits per l'home en tant que membre d'una societat, segons Tylor.

També podriem dir que cultura és tot alò que l'home i fa i que no prové únicament de la seva herència viològica.

El valor d'una cosa és el conjunt de qualitats que la fan estimable. Segons l'escola que els agrupi, es poden dividir els valors en absoluts o relatius, essent els absoluts universals i els relatius els que depenen de cada persona o comunitat.

Respecte fidelitat, sinceritat. No tothom hi estaria d'acord. Hi ha gent que pensaria que el respecte no se li ha de tenir a tothom, que s'hauria de tenir a les persones que se'l mereixin. La fidelitat, tot i que molta gent afirmés sentir-la com un valor moral, a la pràctica la majoria se n'oblida. Per últim, la sinceritat per a molta gent no és necessaria en tots els àmbits.

CONFLICTE SOCIAL

Elc onflicte social és un dels models bàsics de la vida en societat. Tracta sobre la lluita conscient entre individus, institucions o col·lectius per aconseguir un mateix fi o finalitats incompatibles entre si.

Els models del conflicte social són molt variats i extensos. Uns quants exemples serien:

-lluita de classes socials.

-competició econòmica entre empreses.

-conflictes familiars.

-guerres.

-lluita entre partits polítics.

-rivalitat eròtica entre els que pretenen una mateixa o un mateix amant.

-rivalitats esportives.

Una societat sense conflictes no seria possible. Seria una societat amb la que no apendriem res ni millorariem en diversos àmbits. Podriem evitar els conflictes que produeixin una violència física, ja que aquests no aporten res però els conflictes per ideologíes, per exmeple, son inevitables.

VIDA Y COLOR

Vida y color és una pe·lícula espanyola estrenada al 2005.

Director i guionista: Santiago Tabernero. És un director i guionista de cine nascut a Logroño l'any 1961. Entre les pel·lícules més conegudes de les que ha escrit el guió trobem Taxi (1996), Desvío al paraiso (1994) y Asfalto (2000).

Repartiment:

 Junio Valverde, com a Fede, un nen de 15 anys que poc a poc tindrà coneixement  del seu entorn. Va néixer a Madrid el 28 de maig del 1990.

Miguel Ángel Silvestre, com a Javi, un jove mecànic que tindrà diferents afers amb les protagonistes femenines. Va néixer a València el 6 d'abril del 1982 i últimament ha augmentat la seva fama interpretant a "El Duque" a la sèrie "Sin tetas no hay paraiso".

Silvia Abascal, com a Begoña, germana de Fede. Va néixer a Madrid, el 20 de març del 1979 i és coneguda per la seva participació a diferents sèries espanyoles.

Joan Dalmau, com a l'avi de Fede. Va néixer a Barcelona i és conegut per per·lícules com "La caja" (2006).

Natalia Abascal, com a Ramona, amiga de Fede i patidora del Síndrome de Down.

Nadia de Santiago, com a amiga de Fede  i Ramona. Va néixer a madrid el 3 de gener del 1990.

Sinopsis:

Mentres en Franco agonitza al palau de El Pardo, la tardor del 1975, en Fede, un noi de quinze anys intenta integrar-se al grup d'amics del seu barri: "Les Illes", un nucli obrer i subordinal. Ell es lamenta de la seva sort: li agradaría que la seva amiga Sara li confiés el secret que comparteix amb una noia deficient, la Ramona; que en javi, el seu referent, el tractés com un més, que els seus pares l'haguessin portat a estudiar a l'escola del barri, en canvi de portar-lo als Jesuitas; poder reunir el valor suficient per enfrentar-se a en Richard i a la seva banda; no haver de compartir la seva habitació amb el seu avi republicà, aconseguir l'enganxina de la calavera, tenir una televisió amb color, etc. Mentres la realitat li nega els seus desitjos, els misteris que amaga el seu barri es multipliquen a la seva imaginació, sense trobar cap resposta.

Grups Socials

Es pot observar clarament com hi ha un grup de raça gitana.

També podem observar el grup social que formen els maltractadors d'en Fede,  que són amics d'escola. El principal maltractador d'en Fede té el rol de líder, ja que tots fan el que ell diu.

Per últim, podem remarcar el grup social que integren els components de la família d'en Fede.